jueves, 16 de junio de 2011

SOBRE EL COMERÇ JUST


Expliqueu en 100 paraules el que hagueu après sobre el Comerç Just i el que hi podem fer nosaltres com a consumidors per impulsar-lo. Poseu-ho en relació amb les accions d'algunes multinacionals. Podem realment contribuir a canviar el món?

El comerç just consisteix en pagar el preu adequat del producte al productor. Per arribar a un acord, els productors i els compradors regategen el preu. S’intenta fer un consum responsable i que es compleixen uns requisits laborals dignes. Per a que això succeeixi es vigila que no hi hagi discriminació de sexe ni explotació infantil, que es respecti el medi ambient, que el producte tingui la qualitat desitjada...

Com a consumidors podem comprar productes en botigues de comerç just i en empreses que respectin els requisits.
Per exemple, Nike no compleix aquestes condicions. Va ser denunciada per explotació infantil. Feia treballar a nens paquistanesos fent cosir pilotes de futbol.


miércoles, 15 de junio de 2011

LA HISTÒRIA DE LA XOCOLATA

ELS ORÍGENS
El cacau prové de l’Amèrica Central.  El seu nom original és náuhatl xocoatl.  En els seus inicis era una beguda amarga i es va trigar dos segles en aconseguir la xocolata actual.
ELS OLMEQUES
Va ser el primer poble en cultivar cacau, fa aproximadament uns 3000 anys a Veracruz, golf de Mèxic. 
ELS MAIES
Va ser el poble que va crear la beguda amarga feta de les llavors del cacau. Només en consumien els reis i els nobles o solemnitats en rituals. Tenia una finalitat terapèutica, s’utilitzava com a estimulant i tenia efectes calmants. Era un reconstituent, la mantega s’utilitzava  per curar ferides i es feia servir com a moneda.
ELS ASTEQUES
Els maies porten el cacau al sud. Els maies i els tolteques pagaven impostos als asteques en forma de cacau.
ELS CONQUERIDORS
Cristòfor Colom va portar grans de cacau als Reis Catòlics però no van saber que fer i van oblidar-ho. L’any 1519 els asteques van rebre a Hernán Cortés amb honors de Déu perquè creien que era Quetzalcoatl reencarnat.
LA BEGUDA DOLÇA
S’atribueix a unes monges d’Oaxaca. Estava composta per cacau, sucre de canya i canyella.
EL MONESTIR DE PEDRA
Uns frares establerts a Mèxic van enviar a Barcelona cacau i la fórmula per fer la beguda. Aquests van ser els primers en elaborar-la. Va obtenir gran popularitat perquè l’Església la va acceptar i es va convertir en la beguda preferida durant la Quaresma.
LA BEGUDA DELS REIS
A causa del seu alt preu, va ser la beguda oficial dels reis i dels nobles. Al segle XVII, les infantes espanyoles el van introduir a França. Es va estendre per Europa per la seva distinció i elegància. Espanya va ser l’introductor a Europa.
LES PLANTACIONS AL MÓN
Les grans nacions van decidir tenir les seves plantacions. Els francesos a Martinica i Madagascar; els holandesos a Ceilau; els belgues al Congo; els anglesos a l’Ínida; els alemanys a Camerún, i els portuguesos a Brasil.
LES RAJOLES DE XOCOLATA
Al 1828, Conrad J. Van Houten, va crear un mètode per extreure el greix dels grans de cacau per obtenir cacau en pols i grassa de cacau.
LA XOCOLATA AMB LLET
Daniel Peter, un pastisser suís, va començar a experimentar amb llet al 1867. Va portar-lo al mercat al 1875. El va ajudar el seu veí Henri Nestlé, un fabricant d’aliments per a bebés.
LA XOCOLATA FINA
Al 1879, Rodolphe Lindt va treure el gust àcid i la textura sorrenca de les rajoles de xocolata per fer un delicat sabor i una fina textura.
LES XOCOLATERIES
Al segle XX, van començar a sorgir les xocolateries.

PREGUNTES
1-      D’on prové, originàriament, el cacau?
2-      Qui van ser els cultivadors de la planta?
3-      De quina part del cacau es feia la beguda amarga?
4-      Qui consumia aquesta beguda?
5-      Qui va portar grans de cacau als Reis Catòlics?
6-      En quin any Hernan Cortés va ser rebut pels asteques?
7-      A qui s’atribueix la beguda dolça?
8-      Qui van ser els primers en elaborar-la?
9-      Quin país va introduir la beguda dolça a Europa?
10-   A qui va ajudar Henri Nestlé a portar les rajoles al mercat?
RESPOSTES
1-      D’Amèrica Central.
2-      Els Olmeques.
3-      De les llavors.
4-      Els reis i els nobles.
5-      Cristòfor Colom.
6-      Al 1519.
7-      A unes monges d’Oaxaca.
8-      Uns frares mexicans.
9-      Espanya.
10-   A Daniel Peter.

QUI TÉ POR DE LA XOCOLATA?



Llegiu aquest article en castellà i convertiu-ne el contingut en 10 preguntes senzilles, d’aquelles de respondre una paraula o una expressió.
1.Quines són les fonts d’energies que conté la xocolata?
 Els greixos i els hidrats de carboni.
2. Quin efecte positiu té el greix sobre el cos?
El creixement i el desenvolupament del cos.
3. Que absorbeix el nostre organisme gràcies als greixos?
 Les vitamines liposolubles.
4. Quina part positiva del greix fa que no tingui un efecte negatiu en el colesterol?
 L’àcid esteàric.
5. Quin tant per cent haurien de representar els greixos en la nostra alimentació?
Entre el 55% i el 60%.
6. De què ens protegeixen els nutrients de la xocolata?
De les malalties cardiovasculars.
7. Quin nutrient és molt important per el nostre organisme i per els ossos?
El magnesi.
8. Anomena un dels mites de la xocolata.
Provoca acne.
9. Per què són importants les vitamines B2 i B12?
Per desenvolupar noves cèl·lules.

10. Quin compost químic podria tenir un efecte protector davant de les malalties cardiovasculars per les seves característiques antioxidants?
Els polifenols.

martes, 14 de junio de 2011

QUÈ EN PENSEM, DE TOT PLEGAT?



Després d'analitzar la informació relativa a l'explotació de la xocolata per part d'una multinacional, poseu en comú 10 paraules relacionades amb el que heu vist.

- Cansament
- Precarietat
- Pèrdues
- Il·legalitat
- Xantatge
- Esforç
- Tràfic
- Maltractament
- Esclavitut
- Insalubre

COMPAREM MARQUES DE XOCOLATA. QUINA N'ÉS LA MILLOR?



1) Un requadre-resum amb un mínim de 5 varietats/marques de xocolata.

 

VARIETATS
MARQUES
En pols
Lindt
Desfeta
Valor
Negre
Ferrero
Farcida
Nestlé
Amb llet
Milka

2) Un informe amb les vostres conclusions.

· NOM DE LA MARCA: Nestlé.
· TIPUS DE XOCOLATA: Xocolata amb llet sense ametlles.
· COLORS PREDOMINANTS EN L’EMBOLCALL: El color predominant és el vermell, però també n’hi ha d’altres, com el marró i el blanc.
· INGREDIENTS: Sucre, llet (15’5%), mantega de cacau, cacau, llet en pols, emulgent (lectina de soja), traces de fruits secs. Conté com a mínim un 25% de cacau.                                          
· PES DE LA RAJOLA: 150g.
· PREU DE LA RAJOLA: 0’79€. 
· EL QUILO COSTARIA: 6,32€.
· LLENGUA O LLENGÜES EN QUÈ ES DóNA INFORMACIÓ: Castellà.
· ES DIU EL LLOC DE PROCEDÈNCIA DEL CACAU? D’ON VE?: No.

· HI HA TELÈFON D’ATENCIÓ AL CLIENT? QUIN ÉS?: Si, 902 112 11*.
· LLOC DE FABRICACIÓ: Esplugues de Llobregat (Barcelona).



·NOM DE LA MARCA: Kinder (Ferrero).
·TIPUS DE XOCOLATA: Xocolata amb llet.
·COLORS PREDOMINANTS EN L’EMBOLCALL: V
ermell, taronja i blanc
·INGREDIENTS: xocolata amb llet extra fi, sucre, llet desnatada en pols, grassa vegetal, mantega, emulgents: lectina de soja. 33% de llet i 13% de cacau.
                                                                                                 
   ·PES DE LA RAJOLA: 100g.
·PREU DE LA RAJOLA: 1’25€.
·EL QUILO COSTARIA: 12’5€
·LLENGUA O LLENGÜES EN QUÈ ES DóNA INFORMACIÓ: Castellà i portuguès.
·ES DIU EL LLOC DE PROCEDÈNCIA DEL CACAU? D’ON VE?: No. -
·HI HA TELÈFON D’ATENCIÓ AL CLIENT? QUIN ÉS?: No. --
·LLOC DE FABRICACIÓ: El Prat de Llobregat (Barcelona).



·NOM DE LA MARCA: Lindt.
·TIPUS DE XOCOLATA: Xocolata amb llet.
·COLORS PREDOMINANTS EN L’EMBOLCALL: Marró i blanc.
·INGREDIENTS: Sucre, mantega de cacau, llet en pols, pasta de cacau, lactosa, llet desnatada en pols, emulgent: lecitina de soja, aroma: vainilla. Conté un 30 % de cacau.
·PES DE LA RAJOLA: 125g.
·PREU DE LA RAJOLA: 1’10€.
·EL QUILO COSTARIA: 8’80€.
·LLOC DE FABRICACIÓ: Suïssa i Alemanya.
·LLENGUA O LLENGÜES EN QUÈ ES DóNA INFORMACIÓ: Castellà i portuguès.
·ES DIU EL LLOC DE PROCEDÈNCIA DEL CACAU? D’ON VE?: No. -
·HI HA TELÈFON D’ATENCIÓ AL CLIENT? QUIN ÉS?: No. -



·NOM DE LA MARCA: Milka.                                                         
·TIPUS DE XOCOLATA: Xocolata amb llet i avellanes.
·COLORS PREDOMINANTS EN L’EMBOLCALL: Lila.
·INGREDIENTS: Sucre, llet desnatada en pols, greix de llet, mantega de cacau, sèrum de llet en pols, avellanes mòltes, emulgents: lectina de soja, aroma: vainilla. 30% de cacau.         
· PES DE LA RAJOLA: 125g.   
·PREU DE LA RAJOLA: 0’95€.
·EL QUILO COSTARIA: 7’60€
· LLOC DE FABRICACIÓ: Àustria, Alemanya, Polònia...
·LLENGUA O LLENGÜES EN QUÈ ES DóNA INFORMACIÓ: Castellà, francès, alemany.
·ES DIU EL LLOC DE PROCEDÈNCIA DEL CACAU? D’ON VE?: No. –
·HI HA TELÈFON D’ATENCIÓ AL CLIENT? QUIN ÉS?: No. -




Hem comprovat que no té res a veure la quantitat de cacau que conté la rajola amb el preu. Valor és la més cara (12'93 €/kg) i només conté un 13% de cacau, encanvi, Nestlé amb un 25% de cacau és la més barata (6’32 €/kg). Cap marca diu d’on prové el cacau.
Els colors predominants dels embolcalls són el vermell, el blanc i el marró, i en algunes ocasions el lila i el blau. Totes les marques posen la informació en castellà i algunes en portuguès, anglès i/o francès, i només una té telèfon d’atenció al client, per exemple, Nestlé: 902 *** ***. El cost de la trucada no està inclòs en l’embolcall.

sábado, 11 de junio de 2011

UNA MULTINACIONAL DOLÇA



Una multinacional és una empresa que es troba en molts països. Per exemple, McDonald's o Toyota.


Marques comercials de Nestlé:

Nesquik                              Nespresso
Nestea                                Gelats Nestlé
Krunch                                La Lechera
Nescafé                               Smatties
Kit Kat                                Nestlé Caja Roja
Buittoni                                Litoral
Cereals Fitness                     Nestlé Dolce Gusto
Bonka                                  Aquarel
Maggi                                  Cacaolat
Gelats Camy                        Red Bull
Don Simón                           Leche Pascual
Puleva                                 Dodot
Evax                                    Gallo
Torres                                  etc.

L'única cosa que tots tenen en comú és que són de Nestlé. La majoria són aliments, i d'altres productes d'higiene.

ON ES CULTIVA EL CACAU I ON ES MENJA LA XOCOLATA?

1. Feu un llistat amb els 5 països que produeixen més cacau.
Costa de Marfil, Ghana, Brasil, Indonesia, Malàisia.

2. Feu un llistat amb els 5 països que consumeixen més xocolata.
Suïssa, Regne Unit, Bèlgica, Alemanya, Irlanda.

3. Elaboreu un gràfic explicatiu per a les preguntes 1 i 2, així com un mapa on situeu aquests països. Hi surt Espanya en cap de les llistes? No surt en cap.

Països productors (tones):
 
 


Països consumidors (tones):



Mapa mundi:




4.   Quin és el consum per càpita (quilos de xocolata per habitant) en els 3 primers països de l'activitat 2?
Suïssa : 11’4 kg/hab., Regne Unit : 9,5 kg/hab., Bèlgica : 8,6 kg/hab. 

5. Per saber-ne més (activitat extra, no obligatòria).


b) Expliqueu breument quin és el procés per convertir el cacau en xocolata.

 
Primer, les llavors de cacau que han estat sotmesses al tractament s'envien a les fàbriques xocolateres; quan arriben, s'examinen i es classifiquen. Després, les llavors es renten i es torren per a que augmenti l'aroma i sigui més fàcil el despreniment de la seva pell. A continuació, es duu a terme la torrefacció de les llavors que ja estan torrades; aquest procés es realitza per a la qualitat del producte. Més tard, se li treuen les closques a les llavors. Les llavors sense pell es molen; llavors, passen a través d'una bateria de molí amb una temperatura entre 60-80º durant unes hores (entre 18 i 72 hores, depèn de la textura de la xocolata que es vulgui fer). Com a conseqüència de la trituració, el teixit cel·lular de les llavors, que té entre 50-60% mantega de cacau, permet que aquesta mantega es desprengui. El resultat és una pasta densa. Aquesta pasta s'escalfa a 100º, per a després ser impulsada a premses hidràuliques. D'aquesta manera, s'extreu molta quantitat de mantega de cacau que es filtra entre els blocs. És així com la pasta de cacau es presente en forma de pa o motlle.